| |
29 de febrer the lobster shop: metàfora de la desesperació |
29 de febrer una setmana amb gelabert-azzopardi |
22 de febrer impressing the czar: últimes entrades! |
22 de febrer the lobster shop: la identitat en joc |
22 de febrer ddt: a llegir des del web |
15 de febrer the andersen project: lepage pur |
15 de febrer la forma de les coses: la crítica ha dit |
15 de febrer assaig obert sobre la forma de les coses |
8 de febrer en preparació: un tramvia anomenat desig segons frank castorf |
8 de febrer en preparació: la forma de les coses |
1 de febrer 2666 i el duo de la africana, premis de la crítica de barcelona |
1 de febrer coral romput: últimes entrades! |
1 de febrer desembarcament internacional |
 |
 |
|
| |
Amb Isabella’s Room, l’últim espectacle que Jan Lauwers va presentar al Teatre Lliure fa dues temporades, aquest creador pluridisciplinari de fama internacional reivindicava la necessitat de tornar a explicar històries en un món especialment consternat després de l’11-S. Aquella labor narrativa i distanciada es tanca ara amb un segon espectacle, The Lobster Shop, que Needcompany, la companyia que lidera Lauwers, va estrenar al Festival d’Avinyó el 2006. Si aquella era una història vital, aquesta és “un malson en el qual et pots perdre, una metàfora de la desesperació”. La cara fosca de la vida que empeny els personatges a la tragèdia però que, al restaurant The Lobster Shop, s’il·lumina parcialment deixant veure també un món en plena ebullició. Humor, dansa, música i psicodèlia al servei d’una recerca entre la comèdia i la tragèdia, la il·lusió i la realitat, d’una companyia que porta ja més de quinze anys trencant esquemes. L’espectacle serà a la Sala Fabià Puigserver només dos dies, dijous 6 i divendres 7 de març a les 20’30h.
més informació / the lobster shop 
clip vídeo / the lobster shop  |
|
 |
 |
|
| |
| Un cop coberta la inscripció a les classes d’introducció a la dansa, a partir d’avui mateix s’obre el període de reserves per assistir com a públic a la mostra de creació coreogràfica Una setmana amb el públic. El treball previ realitzat el mateix dia per Cesc Gelabert, Lydia Azzopardi i altres membres de la companyia Gelabert-Azzopardi amb els assistents a les classes es mostrarà en públic de l’11 al 16 de març a les 21h. Una oportunitat única per endinsar-se en les claus de la creació coreogràfica de la mà d’una de les companyies cabdals de la dansa contemporània del nostre país. |
|
 |
 |
|
| |
El 1988, el llavors director del Ballet de Frankfurt William Forsythe estrenava una de les coreografies més emblemàtiques de la renovació de la dansa clàssica: Impressing the Czar. A partir de la tècnica clàssica i les tradicions pròpies del ballet narratiu del segle xix, i de peces de repertori com La bella dorment o El llac dels cignes, (creades expressament per impressionar el Tsar), el coreògraf novaiorquès proposava una desconstrucció des de dins, amb més de cinquanta ballarins en escena a ritme de Beethoven i Thom Willens, entre d’altres. Passant del barroc a la dansa tribal, l’espectacle va triomfar durant els primers noranta i, gràcies a Kathryn Bennetts, directora artística del Ballet Reial de Flandes, es pot tornar a veure des del 2005 en una recreació en exclusiva per a aquesta formació.. Segons Forsythe, s’hi parla de la dansa des dels ballarins, de com “assistim al final del ballet, som testimonis del naixement d’una nova era en la dansa”. L’espectacle serà a la Sala Fabià Puigserver només dimecres 27 i dijous 28 de febrer (últimes entrades a la venda!)
més informació / impressing the czar 
clip vídeo / impressing the czar |
|
 |
|
 |
|
 |
|
| |
Des d’avui ja podeu llegir bona part dels articles publicats a la revista DDT-Documents de Dansa i Teatre des del nostre web.
Un pas més per a la difusió del fons documental del Teatre Lliure.
DDT al web  |
|
 |
|
 |
 |
|
| |
“El trabajo de Julio Manrique como director del montaje es estupendo. (...) Los cuatro intérpretes están, además, magníficos. Me atrevo a aventurar que La forma de les coses pinta como el éxito de la temporada.”
Begoña Barrena, El País.
“Quina meravella de representació! (...) Feia goig l’altre dia veure les cares dels espectadors, el seu somriure transformat en un rictus de serietat.“
Gonzalo Pérez de Olaguer, El Periódico.
“Una de las mejores obras de Neil LaBute de las que se han estrenado en Barcelona y, merced a la dirección de Julio Manrique, un espectáculo destinado a llenar el pequeño Espai Lliure (...) No se la pierdan.”
Santi Fondevila, La Vanguardia.
“L’Espai Lliure mereix fer ple cada dia amb aquesta estupenda història, la millor peça teatral que hem vist de Neil Labute i l’autèntica revelació d’un director, Julio Manrique. (...) No us ho perdeu!”
Francesc Massip, Avui.
“Un muntatge refrescant, divertit i que enganxa l’espectador des de l’inici fins al final.”
Teresa Ferré, El Punt. |
| |
 |
| |
Diumenge 17, després de la funció, col·loqui amb l’equip artístic de l’espectacle
més informació / la forma de les coses 
clip vídeo / la forma de les coses  |
 |
|
|
| |
A partir de demà es podrà veure cada dissabte Les coses de la forma, un nou Assaig Obert. Els joves Aleix Aguilà, dramaturg, i Àlex D. Capo, director, revisiten LaBute a l’Espai Lliure fins al 8 de març. L’entrada és gratuïta. |
|
|
 |
 |
|
| |
El Lliure acull aquest cap de setmana, en dues úniques funcions, una de les companyies de més prestigi de l’escena internacional, la Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz Berlin, que, de la mà del seu director, Frank Castorf, presenta una personalíssima versió del clàssic de Tenesse Williams Un tramvia anomenat desig. Tant personal que, en paraules del dramaturg del muntatge, Carl Hegemann, “el propietari nord-americà dels drets va demanar el canvi de títol”. Així, Endstation Sehnsucht (el títol tradicional alemany de l’obra de Williams: Final de Trajecte: Desig) és aquí Endstation Amerika (final de trajecte: Amèrica). En definitiva, una relectura d’un clàssic de l’escena contemporània amb l’inconfusible segell de Castorf que ens mostra una crítica al somni americà a ritme de Britney Spears i Lou Reed.
Diumenge 10: col•loqui amb Frank Castorf
La circumstància és especialment propícia pels amants del teatre: al final de la funció del diumenge, Frank Castorf oferirà un col•loqui amb el públic i la participació d’Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, i Carlota Subirós, de l’Equip de Direcció Artística. Una ocasió única que no us podeu deixar perdre!
més informació / endstation amerika 
clip vídeo / endstation amerika  |
|
 |
|
 |
 |
|
| |
2666 va ser el gran triomfador en la catorzena edició dels recuperats Premis de la Crítica de Barcelona que es va celebrar el passat dilluns al Teatre Romea. L’adaptació d’Àlex Rigola i Pablo Ley de la novel·la de Roberto Bolaño va obtenir els premis al Millor Espectacle, a la Millor Dramaturgia i a la Millor Escenografia. Els altres premis que van recaure sobre produccions presentades al Lliure van ser el Premi al Millor Espectacle Musical per El dúo de la africana, Premi a la Interpretació Femenina per Anna Lizaran (Un matrimoni de Boston) i Premi al Millor Espectacle Parateatral per La Baraque.
El jurat (Gonzalo Pérez de Olaguer, Núria Sabat, Joan Anton Benach, Santi Fondevila, M. José Ragué, Iolanda Garcia Madariaga, Begoña Barrena, Marcos Ordóñez, Sergi Doria, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares, Jordi Bordes i Teresa Ferré) també va premiar Calixto Bieito per la direcció de Plataforma i Rafael Spregelburd pel text de Lúcid. Jordi Casanovas va ser el Premi Revelació per La trilogia dels videojocs i Albert Mestres va rebre el Premi Especial per Temps real. La producció de l'Stary Teatr de Cracòvia, Ritter, dene, voss, de Krystian Lupa, va obtenir el premi al Millor Espectacle Internacional. A banda d’Anna Lizaran, el jurat va donar premis a la Interpretació Femenina a Victòria Pagés (Arcadia) i Cristina Cervià (Lúcid) i, en la categoria d’interpretació masculina, a Joan Anguera (Primera història d'Esther i Somriure d'elefant), Ruben Ametllé (Metamorfosis) i Lluís Marco (Soldados de Salamina).
També hi va haver els Premis a la Traducció: Màrius Serra (Arcàdia); a la Il·luminació, Pere Capell, Àlex Ollé i Javier Daulte (Metamorfosis); i Vestuari, Nina Pawlowsky (El ventall de Lady Windermere).
Nova oportunitat de veure 2666 a Catalunya a l’Auditori de Sant Cugat
2666 ja ha començat la seva gira per tot l’estat. L’espectacle es veurà a Bilbao, Madrid, Málaga, Sevilla, Múrcia, Las Palmas i també a Catalunya: serà a l’Auditori de Sant Cugat, en funció única, el divendres 15 de març. |
|
 |
 |
|
| |
L’esperada versió del Coral Romput de Vicent Andrés Estellés a càrrec de Joan Ollé va omplir ahir la primera de les quatre funcions programades a la Sala Fabià Puigserver. L’espectacle estarà en cartell només fins diumenge i ja ha venut bona part de l’aforament disponible. No us ho perdeu!
més informació / coral romput  |
|
 |
 |
|
| |
| A partir de febrer arriben al Lliure els espectacles internacionals programats aquesta temporada. Obrirà foc la Volksbühne berlinesa amb Endstation Amerika, versió d’Un tramvia anomenat desig de Tenesse Williams a mans de Frank Castorf. Tot just la setmana següent tindrem l’oportunitat de veure The Andersen Project, monòleg multidisciplinari dirigit per Robert Lepage i interpretat per Yves Jacques (un dels protagonistes d'El declivi de l'imperi americà i Les invasions bàrbares). Seguirà el Ballet de Flandes dirigit per William Forsythe amb Impressing the Czar, espectacle amb cinquanta ballarinsque, segons el New York Times, "el món necessita veure". Per finalitzar, la primera setmana de març, Lobster Shop de Jan Lauwers, nova proposta del creador d’un dels èxits de la temporada 2005-2006 amb Isabella’s Room. Tot plegat, 9 funcions úniques per gaudir d’algunes de les millors propostes de l’escena internacional del moment. |
|
 |
|