“Una febrada de la consciència”, així definia Carlota Subirós La febre durant la roda de premsa de presentació de l’espectacle que es va estrenar ahir a l’Espai Lliure protagonitzat per Eduard Farelo. El muntatge, un monòleg d’una hora i mitja bastit en un únic element escènic, vol ser fidel a l’autor, Wallace Shawn, que va començar a presentar-lo com un ‘pseudo-diàleg’ a casa d’amics interpretat per ell mateix. Escrit després d’una crisi “vital, moral, política i artística, finalment també teatral”, per a Subirós aquest “fill del privilegi” expressa amb un grau altíssim d’intimitat “un torrent de sensacions, emocions i contradiccions de quan un veu que la seva vida se sustenta en uns principis que considera moralment inacceptables, però que no sap què fer per canviar-ho, ni està disposat a fer-ho, en el fons.” Segons Farelo, es tracta d’un “text que no col·loca en una situació còmoda l’espectador ni l’actor, i que és gairebé obscè en el sentit que ens planta una realitat al davant que molts cops no volem veure.” La posada en escena, basada en la paraula i el moviment interior del personatge, reserva un paper determinant a la reacció de l’espectador com a l’amic davant del qual el personatge mostra “les ferides de la seva ànima”. La febre serà en cartell fins al 28 de març. |