Quan el 1976 es creava el Lliure, un teatre d’art per a tothom, Ell formava part del seu equip fundador per col·laborar fent les fotografies. Un cas curiós, sense precedents en la història de l’escena catalana. Fotografia de teatre? I tant que existia: aquelles entranyables estampes esglaiades de principis de segle de Mateu i Audouard; els reportatges de Gabriel Casas d’inicis dels 30; o l’impressionant fons de Pau Barceló construït al llarg de dècades, entre molts altres. La majoria de professionals, especialment els fotoperiodistes, han captat un espectacle en un moment o altre de la seva carrera.

Ell no era ni tan sols fotògraf. Però sí una persona que apostà pel teatre en un espai amb filosofia pròpia. El Lliure, fugint de les limitacions de la perspectiva a la italiana, apropant l’espectador des de qualsevol punt de vista possible, li va permetre allò que volia: mirar. Sense pretensions de marcar estil ni vassallatge davant la tècnica.

Només mirar, és a dir, pensar i sentir, capbussant-se en el procés creatiu teatral i en les emocions dels personatges, construint un univers de metàfores visuals suspeses en l’espai i el temps per obtenir, finalment, la veritat del simulacre d’un món pròpiament artificial a través de la fotografia escènica.

I també retratar el professional, despullar-lo en blanc i negre, sempre mirant a càmera, donant la benvinguda a l’espectador abans de produir-se la il·lusió de l’acte teatral.

I del Lliure al món... tan sols un petit pas. De manera natural, Ell ha creuat fronteres, no només físiques, i la seva mirada s’ha escampat per la resta de l’Estat espanyol i d’Europa. I, involuntàriament, també ha creat escola.

Fa més de trenta anys que Ros Ribas viu el teatre amb la càmera. Hem crescut, professionals i espectadors, gràcies a aquest ull generós que ofereix en cada imatge l’espai per trobar el significat propi, personal i intransferible, a qui mira la seva obra. Exposar aquesta retrospectiva a casa seva és, sens dubte, un dels grans esdeveniments per gaudir i celebrar la nova temporada teatral.