Turn your device to visualize this web

Macadamia Nut Brittle / Still Life

Luca Ronconi els tenia per alumnes predilectes. Fa gairebé una dècada que formen companyia i són els més subversius i innovadors de l’escena italiana. Per denunciar les injustícies i vexacions que permet la legalitat democràtica, Ricci/Forte i dos dels seus espectacles més brutals: Macadamia Nut Brittle i Still Life. Guerrers de la bellesa.


MACADAMIA NUT BRITTLE
A l’era de les passions precuinades, dels sentiments redoblats de grisalla, ens hem sadollat famèlicament a la taula de Dennis Cooper amb la poesia aspra que omple el seu univers literari. Hem intentat explicar, amb un impudor mozartià, un conte cruel sobre l’adolescència. I gairebé automàticament ha sorgit esbotzar les portes de l’anomenada normalitat sexual tocant el bombo del món foreveryoung i escampant sal per les ferides d’una realitat brutalment viva. L’espera nocturna de quatre devoradors de gelats de Häagen-Dazs (el de macadamia nut brittle del títol) es materialitza en un tamagotxi oníric on es passa comptes a un procés identitari que allibera i alhora ens distancia del planeta que ens llisca sota els peus. En aquesta fluctuació emotiva, sense cinturó de seguretat, baixem en picat cap a un llibertinatge imprevisible. El ball ha començat; les laceracions marquen les figures i transformen el somni romàntic de la família feliç de Mulino Bianco en un malson viscut desperts. Som nosaltres, víctimes, botxins, els protagonistes d’aquesta snuff movie que ens ofereix la vida, buscant desesperadament l’amor en un món impossible: perquè al capdavall la naturalesa, com els homes, també és puta i infidel. Sempre.

STILL LIFE
La discriminació i l’assetjament psicològic i identitari que determina la repressió de la imaginació i empeny a l’autoanorreament. Aquests són els temes de l’espectacle, que il·lustra un germen que fa niu pertot però que, sobretot als instituts, en aquella edat en què qualsevol futur sembla possible, estableix la seva paradoxa desemmascarant els límits del ramat en què ens convertirem. Una ‘massacre a cinc veus per una víctima’ per parlar del bullying homòfob i intentar combatre la discriminació identitària. Un “homenatge” per recordar l’adolescent romà, un de tantíssims, que es va suïcidar penjant-se amb el seu mocador rosa. El teatre es converteix així en un instrument per comunicar noves maneres d’observar la realitat en el respecte per les tries i les naturaleses dels individus. Un procés per fer política, que s’ha d’entendre com una responsabilitat que els ciutadans tenen dins la polis. Sense empunyar cap metralladora, sinó assumint un compromís que esdevé un acte de valentia.

MACADAMIA NUT BRITTLE

intèrprets Fabio Gomiero / Anna Gualdo / Piersten Leirom / Giuseppe Sartori

moviment Marco Angelilli

ajudant de direcció Liliana Laera / cap tècnic Alfredo Sebastiano / distribució Dos Orillas Cultura

producció Ricci/Forte
 

amb la col·laboració de Garofano Verde Festival

STILL LIFE

intèrprets Anna Gualdo / Fabio Gomiero / Liliana Laera / Giuseppe Sartori / Simon Waldvogel

moviment Marco Angelilli

ajudant de direcció Ramona Genna / cap tècnic Alfredo Sebastiano / distribució Dos Orillas Cultura

producció Ricci/Forte

amb el suport del Teatro di Roma

espectacles en italià sobretitulat en català
durada Macadamia Nut Brittle 1h. 30' sense pausa
durada Still Life 1h. 15' sense pausa

5/02 Àgora Lliure - UPF després de la funció
L'assetjament no és 'cosa de nens' taula rodona amb Jordi Samsó, Ferran Resina i Carme Codines moderada per Iolanda G. Madariaga


seguiu #macadamianutbrittle  / #stilllife i #ricciforte al twitter

aquests espectacles formen part del recorregut Canvi de codi

col·laboradors de La Kompanyia Lliure

mitjans patrocinadors

entitat concertada amb

Custom Search 2