L'ànec salvatge

El públic opina
joan guitet
​ L'obra va de com gestionem les emocions, de com l'entorn social ens va forjant individualment i amb aquestes dues realitats que fan la personalitat de l'individu. T'ensenya que no hi han veritats absolutes, que no existeix l'elixir de la felicitat, que tot és molt fràgil i que tota gestió individual sense posar en valor el teu entorn, esdebé en la infelicitat. A l'obra tothom té parts de claror i de foscor i alhora crec que ningú actua mal intencionadament, però fins i tot la que sempre té claror (la filla), quan es deixa emportar per les emocions, acaba prenen la seva sense tenir en compte la resta. Amb tot el que això comporta
22/03/2017 - 19:04
Chus L. López
Magnífica adaptació que aconssegueix inundar de poesia un món despietat que ens enfronta a la cara més fosca de l'anima humana, la que s'amaga darrere les nostres millors intencions i accions, i la irritant autocomplaença dels depredadors impunes dignificats per la seva osadia. La inocència d'una nena ilumina la vida en mig de tota la complexitat de les relacions adultes deformades entre les opresives parets de poder-sometiment, desitg-impotència, Iconeixement-ignorancia... I la força d'aquesta inocència es propaga per tot arreu prenen cos a la música, sempre present a l'escena, com un testimoni incòmode que instala puresa i bellesa en el centre d'un món mísero i pestilent disfreçat de normalitat, quasi de felicitat. Em sorprén la insistència de la crítica en posar el foco sobre la família humil que perd l'equilibri en descorrer el vel de les falsetats en que s'assenta. I la insultant felicitat del poderós que mira de front la seva maldat i fins i tot s'enorgulleix, triunfant? I el cínic joc del doctor, jugant a ser deu administrant la seva medicina de "mentida vital"? Ibsen ens presenta una acció determinista on els humils perden sempre, es diria que si lluitan perden fins i tot l'ànima, i els poderosos sempre guanyen, fins i tot exerccint la seva perversitat des de l'autoconciència i la seguretat de que aquest es (l'únic?) camí pel trionf. Homo homini lupus... Però una última qüestió ens enxega fora del teatre amb l'estòmac apretat: vols dir que, donat que no podrem canviar el món, és millor no estar informat i viure feliçment en la ignorància? Millor no saber tot el que ens enganyen, ens manipulen, ens roben, ens enverinen l' aigua i l'ànima, donat que mai no podrem fugir d'aquesta xarxa perversa?
16/03/2017 - 03:03
Chus L. López
Magnífica adaptació que aconssegueix inundar de poesia un món despietat que ens enfronta a la cara més fosca de l'anima humana, la que s'amaga darrere les nostres millors intencions i accions, i la irritant autocomplaença dels depredadors impunes dignificats per la seva osadia. La inocència d'una nena ilumina la vida en mig de tota la complexitat de les relacions adultes deformades entre les opresives parets de poder-sometiment, desitg-impotència, Iconeixement-ignorancia... I la força d'aquesta inocència es propaga per tot arreu prenen cos a la música, sempre present a l'escena, com un testimoni incòmode que instala puresa i bellesa en el centre d'un món mísero i pestilent disfreçat de normalitat, quasi de felicitat. Em sorprén la insistència de la crítica en posar el foco sobre la família humil que perd l'equilibri en descorrer el vel de les falsetats en que s'assenta. I la insultant felicitat del poderós que mira de front la seva maldat i fins i tot s'enorgulleix, triunfant? I el cínic joc del doctor, jugant a ser deu administrant la seva medicina de "mentida vital"? Ibsen ens presenta una acció determinista on els humils perden sempre, es diria que si lluitan perden fins i tot l'ànima, i els poderosos sempre guanyen, fins i tot exerccint la seva perversitat des de l'autoconciència i la seguretat de que aquest es (l'únic?) camí pel trionf. Homo homini lupus... Però una última qüestió ens enxega fora del teatre amb l'estòmac apretat: vols dir que, donat que no podrem canviar el món, és millor no estar informat i viure feliçment en la ignorància? Millor no saber tot el que ens enganyen, ens manipulen, ens roben, ens enverinen l' aigua i l'ànima, donat que mai no podrem fugir d'aquesta xarxa perversa?
16/03/2017 - 03:02
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per provar si sou una persona i prevenir enviaments automatitzats de spam.
Image CAPTCHA
Introduïu els caràcters que apareixen a la imatge.