L'ànec salvatge

Una societat blindada, que s’autoprotegeix, entra en crisi quan algú torna a casa i comença a destapar el passat. Un drama psicològic del 1884, i el primer Ibsen de Julio Manrique.

Un ànec ferit conviu amb altres animals a les atrotinades golfes d’una casa humil, en una petita ciutat d’un petit país del nord d’Europa on sempre fa fred. Com si els ocupants de la casa, els pobres però raonablement feliços (això és, evidentment, només una opinió) membres de la família Ekdal, haguessin arrencat un tros de bosc o n’haguessin inventat un per donar sortida a les seves fantasies, o als seus deliris, segons com es miri. Però, com adverteix en un moment donat l’avi Ekdal, tard o d’hora “el bosc es venja”.
Moltes ficcions, o almenys moltes de les ficcions que m’agraden (i això inclou, evidentment, les ficcions dramàtiques), consisteixen en això: una comunitat, un determinat grup humà, subsisteix obeint unes determinades regles. Bones o dolentes, han acabat configurant-se com el mecanisme que garanteix la subsistència del grup. La història comença, o almenys la història que dramàticament ens interessa, quan algú, l’altre, l’estrany, truca a la porta, observa el funcionament del grup en qüestió i, en un moment donat (sigui per malícia, sigui per ganes d’ajudar, o bé per una inquietant barreja de les dues coses) posa en qüestió aquestes regles.
A L’ànec salvatge (un Ibsen meravellós i, sorprenentment, poc conegut i encara menys representat a casa nostra), hi passa una cosa així. Algú truca a la porta i els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal decideixen obrir…
Julio Manrique

intèrprets
Andreu Benito Werle / Ivan Benet Hialmar / Jordi Bosch Relling / Laura Conejero Gina / Pablo Derqui Gregor / Miranda Gas Soerby / Jordi Llovet Petersen, Molvik / Lluís Marco Ekdal / Carles Pedragosa músic / Elena Tarrats Heda, Hedvige

escenografia Lluc Castells / vestuari Maria Armengol / caracterització Ignasi Ruiz / il·luminació Jaume Ventura / música original i arranjaments Carles Pedragosa / so i vídeo Damien Bazin

ajudant de direcció Marc Artigau / ajudanta d'escenografia Mercè Lucchetti / ajudanta de vestuari Raquel Ibort / alumna en pràctiques d'interpretació de l'Institut del Teatre Martina Roura / alumne en pràctiques del Màster de disseny escenogràfic de l'escola Elisava Juli Sanjuan

construcció d'escenografia Arts-cenics, Jorba Miró, Taller d'escenografia Jordi Castells i Pascualín / confecció de vestuari Goretti Puente

producció Teatre Lliure

amb la col·laboració de Montibello, Steinhart, Cebado, D'Orleac, Tweezerman,  Punto Blanco i Marco Pascali

espectacle en català
durada aproximada primera part 1h. 30' / pausa 15' / segona part 1h.

12/03 col·loqui amb la companyia després de la funció

sobretítols en castellà i anglès cada dissabte a partir de l'11/03
17/03 funció accessible per a persones amb discapacitat auditiva i/o visual
programa de mà en braille disponible a taquilla

espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure


seguiu #lanecsalvatge al twitter

aquest espectacle forma part del recorregut Individu i societat