La Lleialtat fa 125 anys

El 2017 farà 125 anys que es va fundar la cooperativa obrera La Lleialtat, l’entitat que va fer possible l’existència d’aquest teatre. En sabeu la història?

 Des de la dècada del 1860, entre la  classe obrera catalana nascuda amb la revolució industrial s’havia estès el costum d’associar-se per crear cooperatives de consum. L’experiència, nascuda al nord de Manchester, servia per compartir les dificultats econòmiques i desfer-se dels abusos dels comerciants burgesos. A Catalunya, en el període de la Restauració, la classe obrera estava desproveïda de tota mena de drets, i el moviment cooperatiu obrer es va dedicar fonamentalment a proveir aliments i carbó a bon preu. Les cooperatives permetien, a més, posar en contacte els obrers en un àmbit extralaboral propici a l’esbarjo i a l’educació.
El 1892, un grup d’onze socis de la cooperativa Teixidors a Mà, alguns dels quals eren paletes, se’n va escindir i va decidir fundar pel seu compte La Lealtad, amb seu al carrer Montseny. La cooperativa va néixer amb la voluntat de no excloure cap obrer del barri. Això sí, no podien ser comerciants. La seva activitat va transcórrer fins al 1924 en un seguit de locals provisionals, fins que es va inaugurar el local nou al carrer Montseny, als terrenys de Can Pardal, dissenyat per Antoni Millàs el 1923 i ampliat per Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas en unes reformes dels anys 30.
Forn de pa, botiga de queviures, jardí, cafeteria, celler, sala d’espectacles, mútua per als malalts, caixa de pensions en casos d’invalidesa, biblioteca, cor, grup d’escacs, grup excursionista, club ciclista, classes de música, de dansa i de cant, publicació d’un butlletí... Tot tenia lloc a la seu de la cooperativa. No hi va faltar tampoc el grup de teatre, que es va estrenar el 1924 dirigit per Francesc Guasch i que va continuar actiu intermitentment fins al 1955. En tots aquests anys s’hi van portar a escena, entre altres, peces d’Ignasi Iglésias, Serafí Pitarra, Jacinto Benavente, Pedro Muñoz Seca, Carlos Arniches, els germans Quintero, Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, Josep Maria de Sagarra, Lluís Elies, Josep Pous i Pagès i Apel·les Mestres.
El 1936 la guerra va obligar les cooperatives obreres a passar sota el control del Consell Superior de la Cooperació. Tot i així, La Lealtad va acollir festivals en benefici de les Milícies Antifeixistes i de la Caixa de l’Atur Forçós; s’hi van crear el grup Montseny, adherit al Socors Roig i per al qual va recaptar fons, i posteriorment els Grups de Defensa Passiva en cas de bombardeig. A partir del 1939, i fins al 1948, la cooperativa va poder mantenir el servei de botiga, abastida per la Comisaría de Abastecimientos y Transportes que controlava el racionament. Als anys 50 va començar a intentar sortir de l’estancament, i va anar remuntant en activitat associativa, dins els límits establerts, fins al 1975. Amb la mort d’en Franco, es va obrir un període de grans perspectives en el qual també es va constatar la greu crisi econòmica que patia l’entitat. Mentre intentaven trobar-hi solució, el novembre de 1975 el president de l’entitat, Joaquim Gubern i Palacios, va conèixer en Fabià Puigserver, escenògraf. D’aquella trobada, ara fa 40 anys, en va néixer aquest teatre i tot el que n’ha seguit.


En motiu d'aquest aniversari, el Teatre Lliure celebrarà una lectura dramatitzada d'El ferrer de tall, de Frederic Soler, dirigida per Lluís Pasqual.
Gràcia. 15 de maig