àgora lliure - upf

Obrim la tercera temporada de converses i debats a l’ÀGORA LLIURE-UPF 
Seguint el fil temàtic dels espectacles programats, a l’Àgora volem continuar aprofundint en alguns aspectes que vagin més enllà del fet escènic concret, proporcionant una mirada social a les qüestions que el teatre planteja com a art. I no ho fem sols, sinó convidant acadèmics i altres especialistes a debatre amb vosaltres, en sessions prèvies o posteriors a la funció. Una oportunitat més d’ampliar la nostra visió a partir d’allò que la societat del coneixement del segle XXI aporta a la vivència del teatre.

Les sessions de l'Àgora d’aquesta temporada tenen per eix L'EMPREMTA DE LA VIOLÈNCIA.

PRÒXIMA SESSIÓ  
   
CÚBIT
autoria i direcció Josep Maria Miró
cia. La Ruta 40
dissabte 27/05/17
La memòria, un bonic relat interessat
Xerrada amb Josep Maria Miró, autor i director de Cúbit i Jordi Camí Morell, director general del Parc d’Investigació Biomèdica de Barcelona i de la Fundació Pasqual Maragall.
 
Acostuma a ser traumàtic que algú intenti reescriure la memòria, que intenti destruir uns records fixats i adaptats a las necessitats individuals o generals de la història amb tant d’afany. Aquest és el rerefons del text de Josep Maria Miró: la reacció adversa que suscita el projecte d’una biografia que podria trasbalsar l’status quo d’una família i d’un moment de la història recent del país. Un relat de 25 anys –perfecte en la seva imperfecció– es qüestiona per la voluntat d’un dels seus protagonistes de trencar el testimoni consensuat i donat per bo. Un gest que s’interpreta com una traïció que desperta vells fantasmes. Perquè la memòria també és sepultura dels cadàvers que guardem a l’armari.

descarrega't l'arxiu

Montjuïc/Espai Lliure – a les 19h. – durada aproximada 60’ – entrada lliure – aforament limitat

 
   
LOS HERMANOS KARAMÁZOV
de Fiódor Dostoievski versió José Luis Collado direcció Gerardo Vera
cia. Compañía Karamázov
cancel·lat
   
SESSIONS REALITZADES  
L'INFRAMÓN
de Jennifer Haley direcció Juan Carlos Martel Bayod
Hi ha espai per a l'ètica al món virtual?

amb la Dra. Itziar de Lecuona, de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona
15/10/16
En un món virtual tot és possible, fins i tot portar a terme les pitjors atrocitats, sense que el teu avatar pateixi cap càstig. Però realment el que fem en la vida virtual no té cap repercussió en la vida real?
Som immunes al mal que causa el nostre alter ego virtual
Hi ha una empremta ètica que ens empaita al món real?

Gràcia (bar) – a les 19h. - durada aproximada 1h. - entrada lliure – aforament limitat

 
qui és...?  
Itziar de Lecouna
És Sotsdirectora de l’Observatori de Bioètica i Dret (Càtedra UNESCO) de la Universitat de Barcelona (UB), doctora en Dret i Màster en Bioètica i Dret per la UB (línia de recerca bioètica i dret); professora del departament de Salut Pública (Facultat de Medicina) i membre del Grup de Recerca Consolidat "Bioètica, Dret i Societat" de la Generalitat de Catalunya.
També és membre del Comitè de Bioètica de Catalunya; del Comitè d'Ètica en Recerca de l'Hospital Clínic de Barcelona; de la Comissió de Bioètica de la UB; del Grup d'Experts en Integritat en la Recerca, del Grup de Treball en Ètica al Programa HORIZON 2020 de la Lliga Europea d'Universitat de Recerca (LERU), del consell sobre aspectes ètics, legals i socials de l'Institut Europeu de Tecnologia i Innovació, àrea de Salut, Comunitats de Coneixement i Innovació (KICs) de la Unió Europea (UE), del programa de doctorat Erasmus Mundus de la UE “Law, Science and Technology” coordinat per la Universitat de Bolonya, responsable del seminari “Bioethics and Law” al mateix programa i membre de la International Association of Bioethics (IAB), de l’Associació de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona i de la Sociedad Española de Epidemiologia.
Les seves línies de recerca preferents són els aspectes bioètics, jurídics i socials de la recerca en éssers humans, els comitès d'ètica en recerca, comitès nacionals i comitès d'ètica assistencials; la formació i capacitació en ètica, la integritat i la recerca i innovació responsable (RRI), la recerca amb dades massives i la protecció de la intimitat, els aspectes bioètics i legals en l’alimentació humana i la relació entre la bioètica i els drets humans.
Ha estat conferenciant en congressos internacionals de reconegut prestigi en bioètica, ha publicat llibres i articles en revistes científiques indexades als principals repositoris de qualitat reconeguda, ha elaborat informes per a la UNESCO, en la secció de Bioètica i Nuffield Council on Bioethics (UK).
Ha estat investigadora visitant de la Universitat de Bolonya i de la UNESCO Paris secció de Bioètica.
més informació
 
   
IN MEMORIAM La quinta del biberó
text i direcció Lluís Pasqual cia. La Kompanyia Lliure
conversa amb Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània (URV)
modera Teresa Ferré, professora associada d'Història del Periodisme (URV)
29/10/16
El relat inconclús de la 'quinta del biberó', un dels últims i cruents episodis d'una guerra que va arribar a les acaballes a un alt grau d'absurd, com va passar també a Alemanya, amb el sacrifici dels seus ciutadans més joves, amb la destrucció del futur.

Montjuïc - postfunció - durada aproximada 1h.  - entrada lliure - aforament limitat

 
qui són?  
Josep Sánchez Cervelló Catedràtic d’Història Contemporània de la Facultat d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, es doctorà en  Geografia i Historia a la Universitat de Barcelona. Les seves principals línies de recerca son la República, la Guerra Civil i el franquisme, les transicions polítiques ibèriques, la descolonització, la història contemporània de Portugal i el carlisme. Sobre aquests temes ha publicat una gran quantitat dàrticles i llibres que han rebut diversos premis i reconeixements públics. També forma part de diverses publicacions i organismes catalans, espanyols i internacionals com a assessor d’Història.
Entre els seus últims articles publicats cal destacar:
"El tocoismo entre la religión y la política en los años del colionalismo portugués en Angola". A: Studia Africana. Revista interuniversitària d'estudis africans, n. 22, 2013
"La interacción luso-española en la descolonización africana". A: Espacio, Tiempo y Forma, n. 25, 2013
"El republicanisme a les Terres de l'Ebre en temps del Centre Nacionalista Republicà". A: Recerca, n. 14, Tortosa, 2012
"Figuerola del Camp: guerra, franquisme i transició (1936-1979)". Valls: Consell Comarcal de l'Alt Camp, 2012.
Teresa Ferré (Amposta, 1974). Llicenciada en Periodisme per la UAB. DEA en Història Contemporània per la UAB. Professora associada d'història del Periodisme a la URV. La seva recerca universitària se centra en la fotografia i la propaganda durant el període d'entreguerres, especialment les imatges de la guerra civil i l'exili republicà. Forma part de l'Observatori de la Vida Quotidiana, fent recerca en el marc de "La Imatge Velada", projecte que vol recuperar el llegat del fotoperiodisme català des del 1900 al 1939. Una de les seves branques es pot consultar a la web reportersgrafics.net i al llibre Repòrters Gràfics. Barcelona 1900-1939, del qual és coautora amb Andres Antebi, Pablo González i Roger Adam. Com a periodista ha estat crítica de fotografia a la revista Time Out, crítica teatral al diari El Punt i ha col·laborat en altres publicacions com “Cultura/s” de La Vanguardia, “Quadern” de El País o Sàpiens, amb articles sobre fotografia i arts escèniques. Actualment escriu sobre teatre a la revista Butxaca, a www.recomana.cat i al blog Notes d'Escena.
 

RELATO DE UN NÁUFRAGO
basat en una obra de Gabriel García Márquez adaptació Ignacio García May
dramatúrgia i direcció Marc Montserrat-Drukker
19/11/16
El procel·lós camí de la llibertat de premsa
conversa entre Sergi Franch, periodista i membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i Francesc Gil, vinculat a l’Editorial Saldonar. Modera Juan Carlos Olivares.

Luis Alejandro Velasco, mariner de l’armada colombiana, va naufragar al Carib el 1955. Unes condicions meteorològiques pèssimes, una maniobra poc afortunada i un sobrepes de càrrega fora de norma i legalitat (principalment per la mercaderia de contraban que transportava) van enfonsar el destructor Caldas. Velasco va ser-ne l’únic supervivent. el van rescatar deu dies després d’una balsa a la deriva. La seva història es va publicar per entregues al diari El Espectador de Bogotà. Un relat en primera persona que duia la firma de Gabriel García Márquez.
Una crònica periodística que s’ajustava a la realitat fins i tot en aquelles dades que es van perdre en el relat oficial elaborat per la dictadura militar del general Gustavo Rojas per evitar un escàndol de corrupció. García Márquez finalment va haver de marxar del país –i exiliar-se a París– pressionat per un Estat que no digeria que un periodista acusés l’Estado de mentider de manera implícita, enfrontant-lo a un contra-relat dels fets i dels motius que van portar al desastre del Caldas. Tampoc El Espectador no es va lliurar de la persecució dels militars.
Les limitacions, coaccions i impediments per al lliure exercici del periodisme són moltes i sovint tan subtils com l’autocensura. La temporada passada el Lliure va encarar l’assassinat de la periodista russa Anna Politkóvskaia a causa de les seves cròniques de la guerra i el terror txetxens. Un cas que, mal que sigui extrem, no és infreqüent. Però hi ha molts d’altres periodistes que són arrestats, obligats a deixar la feina o, com en el cas de García Márquez, d’emprendre el camí de l’exili per una qüestió tan elemental com fer d’advocats defensors de la veritat, per complir el seu deure deontològic.

amb la col·laboració del Grup de Periodistes Ramon Barnils
Gràcia - bar - a les 19h.  - durada 1h. - entrada lliure - aforament limitat

 
qui són?  
El Grup de Periodistes Ramon Barnils es va començar a gestar fa més de quinze anys amb la intenció de crear un punt de trobada per als periodistes que compartíem una mateixa idea de periodisme rigorós, crític, fet i pensat des dels Països Catalans. Després d’uns anys de trobades informals, i poc després de la mort de Ramon Barnils, el col·lectiu es va constituir formalment el juliol de 2001 prenent el nom de qui considerem referència d’autoexigència professional i de coherència ideològica. Actualment, des del Grup de Periodistes Ramon Barnils treballem en la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi, que uneixi la cultura i la llengua. Un espai que, reivindiquem, cal que sigui reconegut política i administrativament.
Els nostres objectius són assolir un model comunicatiu rigorós, equànime i de qualitat en el marc dels Països Catalans; defensar una informació documentada i contrastada que promogui la reflexió i l’anàlisi, i combatre el dirigisme, la censura i l’autocensura amb què exerceixen la majoria de mitjans.
 
   
DAVANT LA JUBILACIÓ
de Thomas Bernhard direcció Krystian Lupa
Thomas Bernhard, un autor contra l’amnèsia coŀlectiva
dissabte
21/01/17
Taula rodona amb la filòloga Teresa Vinardell i el professor d’Història de Dret de la UPF Alfons Aragoneses. Moderador Juan Carlos Olivares

L'assimilació parcial de l'estament judicial actiu durant el nazisme per part de la nova República Federal d'Alemanya. El silenci sobre la corresponsabilitat dels màxims càrrecs públics que havien de guardar el dret en els excessos d'un règim totalitari, i que en secret maté les seves velles idees mentre emet sentències en un nou ordre democràtic.

descarrega't el pdf

Gràcia - a les 17:30h. - durada 1h. - entrada lliure - aforament limitat

 
qui són?  
Teresa Vinardell
Doctora en Filologia Alemanya per la Universitat de Barcelona (1997). Actualment és professora titular de Llengua i Literatura Alemanyes a la Facultat d'Humanitats de la UPF i membre del Grup de Recerca en Literatura Comparada en aquesta mateixa universitat. Ha traduït de l'alemany al català textos de Friedrich Schiller i de Robert Walser, entre altres. La seva recerca se centra en autors d'expressió alemanya dels segles xix i xx, i ha investigat sobre qüestions com ara els cercles d’avantguarda a Àustria durant la postguerra, els contactes culturals entre Espanya i els països de parla alemanya, l’elaboració literària de la memòria històrica, etc. El 2014 va coordinar a la UPF una exposició sobre la recepció de Georg Büchner a Catalunya.

Alfons Aragoneses
Doctor per la Universitat de Girona amb una tesi sobre història del dret comparat, actualment és professor visitant a la UPF i investigador associat a l'Institut Max Planck d'Història del dret europeu a Frankfurt am Main. En aquesta institució va participar entre els anys 2000 i 2003 en un projecte sobre "Dret de les dictadures", finançat per la Societat Max Planck i la Fundació Volkswagen. Ha publicat diversos articles i capítols de llibre sobre dret del franquisme, justícia transicional i interacció entre dret, història i identitat coŀlectiva. Del 2007 al 2014 va coordinar el cens de deportats espanyols als camps nazis del Memorial Democràtic.

 
   
STILL LIFE
creació Ricci/Forte direcció Stefano Ricci
L’assetjament no és ‘cosa de nens’
Taula rodona amb Jordi Samsó, Ferran Resina i Carme Codines
moderada per Iolanda G. Madariaga
diumenge
5/02/17
Ricci/Forte parteix de l’estela de la consternació social que va generar el cas de l'adolescent Andrea S. –pocs mesos després hi va haver un altre suïcidi adolescent a Roma per ciberassetjament– per crear Still Life, una conferència-denúncia que van presentar el 2013 com a part del programa del 20è. aniversari del Festival Garofano Verde dedicat al teatre LGBT. Per posar en comú aquesta delicada situació que mina la convivència escolar i que ha traspassat la frontera del pati per contaminar l’esfera invisible i il·limitada de les xarxes socials, aquesta àgora es presenta amb una taula de debat formada per individus que són “parts del conflicte”: la institució escolar, les relacions al centre educatiu i a les xarxes socials, i els qui es veuen victimitzats per l’assetjament. Una trobada per aclarir quan un gest, una paraula o un menyspreu deixen de ser ‘coses de nens o adolescents’ i es converteixen en un acte d’agressió física i psicològica premeditada i continuada. Una taula per preguntar-se també sobre el pes del silenci còmplice i de la força del grup.

descarrega't el pdf

Montjuïc – a les 19:30h. - durada aproximada 90’ - entrada lliure – aforament limitat

 
qui són?  
Jordi Samsó, responsable de l’àrea educativa del Casal Lambda
Ferran Resina, sotscomissari dels Mossos d’Esquadra i responsable de la unitat que monitoritza les qüestions relatives al ciberassetjament a Catalunya.
Carme Codines, directora de l’Escola Pere Vila
Iolanda G. Madariaga, professora d’institut, crítica de teatre i llicenciada en Història de l’Art per la UB
 
   
RAGAZZO
autoria i direcció Lali Álvarez Garriga cia Teatre Tot Terreny
El teatro és política?
taula rodonda amb Agnés Mateus, Quim Tarrida, Jesús Rodríguez, Sílvia Ferrando Luquin, Oriol Pla i  Lali Álvarez Garriga modera Juan Carlos Olivares
dissabte 11/02/17
Carlo Giuliani va morir l'any 2001, esclafat per la repressió policial desplegada a Gènova per protegir  els líders mundials reunits per a la cimera del G8, invitats per Silvio Berlusconi. Ragazzo no és un manifest político en el sentit clàssic. No se centra en el compromís ideològic d'un jove de poc més de 22 anys. El monòleg es fixa en la normalitat d'un individu que ha decidit viure en sintonia amb les seves idees i defensar-les amb naturalitat. No és el retrat d'un líder carismàtic. Però a partir d'aquest “tros de vida” previ a l'assassinat sí que es construeix una mirada política sobre uns fets, la seva empremta i el seu valor de denúncia.

descarrega't el pdf

Montjuïc - a les 20:30h. - durada aproximada 90' - entrada lliure - aforament limitat

 
   
FIVE EASY PIECES
dramatúrgia Stefan Bläske idea, text i direcció Milo Rau
La infància davant del mirall tèrbol dels adults
amb Clàudia Cedó
, psicòloga, directora, dramaturga i impulsora del projecte Escenaris Especials, i Carme Tello, psicòloga i presidenta de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM).
dissabte
15/04/17
L'onada de qüestionament moral que van provocar els fets del pederasta i assassí Marc Dutroux i un assaig teatral sobre com es relacionen els nens amb el relat de la violència, i com es rep aquest relat per part dels adults quan són ells els missatgers de l'horror.

descarrega't l'arxiu

Gràcia - 17:30h. - durada aproximada 1h.  - entrada lliure - aforament limitat

 
qui són?  
Clàudia Cedó
Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2005, graduada en Art Dramàtic al Centre de Formació Teatral El Galliner de Girona el 2009, s’ha format també en teatre social i de l’oprimit. El 2006 crea el projecte Escenaris Especials, que uneix teatre i psicologia. Des de llavors imparteix classes de teatre terapèutic a col·lectius en risc d’exclusió social i és docent en cursos dirigits a professionals de l’àmbit de la psicologia, l’educació i la salut sobre “El teatre com a eina d’intervenció psicològica”.
Psicòloga en centres de desintoxicació, educadora en centres per a persones amb trastorns psicòtics i del desenvolupament, psicòloga insertora laboral de persones privades de llibertat en centres penitenciaris de la Generalitat de Catalunya i professora de l’Aula de Teatre de Banyoles durant deu anys, ha desenvolupat en paral·lel una carrera d’actriu, però sobretot com a directora i dramaturga en una quinzena d’espectacles teatrals, com Tortugues: la desacceleració de les partícules (2014, Premi Butaca), Et planto (2015) i L’home sense veu (2016), els seus tres últims textos estrenats.
Carme Tello
Psicòloga especialista en Psicologia Clínica i doctora en Psicologia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, va desenvolupar tota la seva activitat professional –fins que es va jubilar el 2016– al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Lleida com a psicòloga clínica, a més d’exercir de professora associada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. Continua vinculada amb Lleida com a investigadora convidada de la Fundació Sant Joan de Déu, i amb l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida en la seva línia d’investigació sobre psicopatia.
Ha participat com a experta en grups de treball de salut mental de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya en els projectes següents: planificació de la xarxa de psiquiatria infantil i juvenil a Catalunya (1989), trastorns mentals greus en la infància i l’ adolescència (2008), trastorn dissocial i addiccions 0-12 anys (2009) i el seguiment de la xarxa de salut mental infantil i juvenil (2010).
Presideix l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM), la International Attachment Network-IberoAmericano i el patronat de la Fundació Ferran Angulo de Barcelona.
 
   
LA MATERNITAT D'ELNA
a partir de l’obra d’Assumpta Montellà dramatúrgia Pablo Ley  direcció Josep Galindo
cia. Projecte Galilei
Rastrejadors de la petita història oral

Taula rodona amb el dramaturg Pablo Ley, l’escriptora, professora d’Història i creadora polifacètica Marta Marín-Dòmine i Assumpta Montellà, autora del llibre La maternitat d’Elna.
dissabte
29/04/17
La maternitat fundada a França per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, on van poder donar a llum algunes dones espanyoles que van haver de fugir d'Espanya a causa de la Guerra Civil i van acabar als camps de concentració del sud de França, com també les dones jueves perseguides pel nazisme. En aquest refugi contra la violència, que va intentar ser un bàlsam de vida enmig de la desesperança, hi van néixer gairebé 1000 criatures fins que va ser tancat per la Gestapo.

descarrega't l'arxiu

Montjuïc/Espai Lliure – a les 20:30h. – durada aproximada 1h. – entrada lliure – aforament limitat

 
qui són?  
Pablo Ley
Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, entre el 1995 i el 2004 va fer de crític de teatre al diari El País. Actualment és professor de dramatúrgia a l’Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia i professor d’Història i Teoria de la Literatura Dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona. Entre els espectacles principals en què ha participat com a dramaturg convé destacar: F@ust versió 3.0 (La Fura dels Baus, 1998); La ópera de cuatro cuartos (dir. Calixto Bieito, 2002); Comedias Bárbaras (dir. Bigas Luna, 2003); Homenatge a Catalunya (dir. Josep Galindo), 2666 (dir. Alex Rigola, 2007, premi Max, Terenci Moix i de la Crítica), Don Quixote (dir. Josep Galindo, 2007), L'auca del senyor Esteve (dir. Carme Portaceli, 2010), Prometeu encadenat (dir. Carme Portaceli, 2010) i Cosmètica de l’enemic (dir. Magda Puyo, 2013), entre moltes altres.
El 2008 funda, amb Josep Galindo, la companyia Projecte Galilei, en la qual ha elaborat la dramatúrgia de La maternitat d'Elna (2008), Alícia ja no viu aquí - La dona a Espanya 1939-1981 (2009) i La bella dorment del bosc (2010). Com a autor de novel·la i de teatre ha publicat un seguit de volums –guardonats amb diversos premis– des que va debutar el 1984 amb Angorina o la festa de maig. Una de les seves últimes obres estrenades com a director i autor ha estat Joana 2015. Batalla Campal.
Marta Marín-Dòmine
Escriptora catalano-canadenca, els seus interessos artístics, creatius i d’investigació s’han concretat en diverses disciplines i temàtiques. Ha elaborat documentals i instal·lacions artístiques, és traductora i professora de literatura i cultura peninsular espanyola, i també d’estudis de la memòria a la Universitat Wilfrid Laurier d’Ontario (el Canadà). També és directora del Centre for Memory and Testimony Studies del mateix centre universitari. Treballa actualment en un diccionari de la memòria a Europa i Llatinoamèrica com a part d’un grup d’investigació internacional adscrits al departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. També és membre de l’Institut dels Passats Presents, que depèn de la comissió de programes de la memòria de l’Ajuntament de Barcelona.
Assumpta Montellà
Historiadora, el seu primer llibre, La maternitat d’Elna, s’ha convertit des que es va publicar el 2005 en un èxit de crítica i de públic: s’ha traduït al castellà i al xinès i s’ha adaptat al teatre, la televisió i el cinema. Sobre aquest mateix va publicar posteriorment Elizabeth Eidenbenz. Més enllà de la maternitat d’Elna a partir de l’àlbum de fotos personal de la mestra i infermera suïssa fundadora d’aquesta institució. També és autora d’altres volums d’assaig i investigació històrica, com ara El setè camió (2007), Contrabandistes de la llibertat (2009), El silenci dels telers (2012) o 115 dies a l’Ebre (2014).