1987/1994

1987/1994

La celebració dels 10 primers anys de vida del Teatre Lliure va conduir a un seguit de reflexions al voltant de la forma jurídica i organitzativa que havia de tenir la institució per continuar creixent, i també al voltant de la necessitat d’un nou espai, un cop comprovat que el teatre de Gràcia quedava petit pel que fa als aforaments i limitat pel que fa a la seva tecnologia escènica.

Es va decidir, doncs, de passar de la fórmula cooperativa a la fundació privada. Aquesta nova entitat jurídica havia de convertir-se en una eina molt més adient a l’establiment d’un seguit de convenis estables amb les administracions locals, autonòmiques i estatals que asseguressin el sosteniment regular del teatre i la seva activitat. Nova entitat jurídica i nova seu per al Teatre Lliure van ser dues empreses que es van iniciar en paral·lel per un equip gestor liderat per Fabià Puigserver, i format per Josep Montanyès, Carlota Soldevila, Lluís Pasqual, l’arquitecte Manuel Núñez, l’advocat Josep Maria Socias Humbert i Guillem-Jordi Graells.

El mes de febrer de 1988 ja es disposava del nou instrument legal: la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, presidida per Antoni Dalmau, i un projecte arquitectònic per la nova seu del teatre, basat en la remodelació de l’antiga plaça de toros de les Arenes; una memòria, que detallava les característiques del projecte per al nou espai, manifest artístic i una prefiguració prou detallada del funcionament previst.

El contingut del projecte es fonamentava en uns elements que eren alhora ampliació de les tasques que s’havien anat fent des del 1976 i noves activitats que les característiques de la nova seu havia de permetre: produccions pròpies, coproducions, dramatúrgia nacional catalana, teatre jove, ampliació de les produccions de música i dansa, activitats pedagògiques, activitats paral·leles, documentació, publicacions, distribució i atenció al públic i als professionals.

Començà llavors una roda d’entrevistes amb les diferents administracions per tal d’invitar-les a formar part del patronat de la nova fundació i fer conèixer el projecte de la nova seu. Les entrevistes fructificaren el 1989 amb la incorporació de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Girona i la Diputació de Barcelona al patronat de la Fundació. Aquell any també es va decidir que la Fundació assumís la gestió de tota l’activitat del Teatre Lliure. El prestigi internacional de l’entitat es consolidà amb la participació en la fundació de la Unió de Teatres d’Europa.

El primer projecte, basat en la remodelació de les Arenes fou desestimat en projectar-se en aquell espai l’ampliació de la Fira de Barcelona. Davant d’aquestes circumstàncies l’Ajuntament de Barcelona va oferir el Palau d’Agricultura com a futura seu del teatre. El 24 d’octubre de 1990 l’Ajuntament va fer el lliurament de les claus de l’edifici en un acte públic que va comptar amb la presència de gairebé tots els membres del patronat i moltes altres persones vinculades al teatre.

L’abril del 1991 es va presentar l’avantprojecte arquitectònic amb una maqueta d’enormes proporcions, que transformava l’antic Palau de l’Agricultura en teatre. Aquest va ser el darrer acte públic al qual va poder assistir Fabià Puigserver, que va morir el 31 de juliol de 1991. La seva desaparició va trasbalsar tota la família del Lliure i, més enllà encara, tot el món teatral català, del qual era una de les figures més destacades. En aquestes circumstàncies la realització del seu somni, una nova seu per al Teatre Lliure, va esdevenir no només una fita en el creixement de la institució, sinó el millor dels homenatges que es podien fer a qui va dedicar-hi tantes energies i il·lusions.

En aquest sentit la definitiva incorporació del Ministeri de Cultura al patronat de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, i el seu compromís de fer viable el projecte de nova seu, van significar una empenta molt important per al nou projecte. Desaparegut Fabià Puigserver, Lluís Pasqual es convertí per espai d’una temporada en el director artístic del teatre, amb Guillem-Jordi Graells i Josep Montanyès d’adjunts a la direcció. L’any 1992 fou nomenat director del teatre Lluís Homar, per un període de tres anys.