els alumnes opinen 13/14

Els alumnes de l'Institut Reguissol van venir a veure EL POLICÍA DE LAS RATAS
Aquí teniu les seves opinions.


A mi la part que més em va agradar va ser el guió i la posada en escena, per una part el guió estava molt bé ja que tenia la finalitat de comunicar una cosa que no deien i que havies d’intuir, el bon guió anava complementat de la posada en escena, la interpretació era molt bona en tot moment, la que més em va agradar va ser la dels moments durs o complicats, ja que exigien una tonalitat diferent. (Meritxell Puig)


L'obra és espectacular, la representació increïble per part dels protagonistes, que permeten enganxar-te a l'obra, fer-te creure que ets una part més i sentir-te identificat. Però el decorat deixa que desitjar davant de l'alt nivell de l'obra, la llum tènue era perfecte, però potser un ambient més fosc, més de clavegueres hagués despertat la imaginació i augmentat l'interès de les persones. Se'ns dubte recomano veure aquesta obra, no només per tot el que he esmentat anteriorment sinó també perquè permet treure les teves pròpies conclusions i reflexions sobre el que passa o t'envolta, un fet que poques obres aconsegueixen. (Oriol Madí)
Dues cadires, dos micròfons, una enorme rata i un bassal de sang sobre un terra blanc. Els quasi inexistents elements decoratius t'obliguen a escoltar, entendre i reflexionar sobre allò que es diu, t'obliguen a observar les expressions i moviments dels actors, t'obliguen a viure el teatre des d’un punt de vista el qual no estem acostumats. No crec que un xic més de foscor hagués millorat la posada en escena ja que el jugar amb ombres pot distreure al públic d'allà on és realment rica l'obra. (Núria Alcalde)
Una plataforma blanca amb tan sols dues cadires i pocs elements més? Primera pregunta que segurament es va fer la majoria de la gent. Pel simple fet que només hi haguessin dos actors narrant una història, i els elements que decoraven l’espai, es podia saber que allò no era una obra corrent. A simple vista, pot semblar una representació pobra, però si t’hi endinses, fa que et qüestionis cada paraula o cada moviment que es realitza en l’escenari. (Paula Palma)
Em va sorprendre, en entrar a la sala, que tractant-se d'una faula en què apareixen molts personatges i escenes diferents, es representés l'obra utilitzant el monòleg. D'altra banda, s'ha de tenir en compte que la intenció de l'obra és fer reflexionar al públic i, per tant, és comprensible que s'hagi escollit aquest recurs artístic per a aproximar-se més a l'espectador i que aquest, en comptes de basar-se amb els elements visuals, utilitzi la imaginació i el raonament. (Dana Caceci)
Si haig de destacar alguna cosa sobre l’obra El policía de las ratas és la manera en com es representa, perquè per la majoria de persones, crec que és un teatre diferent al que estem acostumats a assistir. A més, és admirable la capacitat dels dos actors per  memoritzar una història d’una hora i saber-la explicar de manera que cap de les dues veus es torni monòtona. Realment, val la pena veure-la. (Mireia Simó)
El policía de las ratas és un tipus d'obra en què els actors bàsicament el que fan és recitar un text davant dels espectadors. A més, utilitzen molt poc material; bàsicament una bossa de sang, una rata gegant, una goma de borrar amb forma de ratolí, i un parell de cadires (cosa que parla molt a favor dels recursos narratius dels intèrprets, doncs si poden fer tot un obra de teatre d'una hora amb això, és que han de ser realment bons). L'obra està orientada cap als espectadors amb certa edat, doncs si portes a una colla de nens, s'avorriran completament, però si portes a gent més gran (d'adolescents cap amunt), els agradarà bastant. (Víctor Valls)